emocions

neixen, creixen, canvien, desapareixen

a pics ens aferrem,

volem mantenir i allargar emocions

que en algun moment vam tenir cap a un què,

la felicitat ja fuita, 

lluitem per continuitat i permanència,

perque s'allargi en el temps,

tot i adonar-nos de l'esforç requerit,

 ja ha deixat de fluïr.

se'ns escapa per entre els dits,

com arena irretenible dins les mans,

ho intentem, recoloquem,

amb les millors intencions, 

fins que el moment ens diu;

 "no hi ha passat",

se n'ha anat amb la sorra,

relliscant per entre els dits,

irremediablement insostenible, 

ens quedem amb les mans buides,

i les podem tornar a omplir,

una estona, uns moments,

amb més sorra,

d'una altra platja paradisiaca.